Les higienes dentals serveixen per tractar la periodontitis?
La profilaxis és una eina de prevenció davant la “piorrea”, però en cap cas serveix per tractar-la
Has sentit que les higienes dentals serveixen per tractar la periodontitis o “piorrea”? És molt probable perquè existeix certa confusió al respecte. El motiu és que moltes persones confonen les higienes dentals amb els raspats i allisats radiculars (mal anomenats “curetatges”). Tot i que els dos tractaments són molt útils per fer front a la malaltia periodontal, juguen diferents papers i s’empren en moments diferents.
Les higienes dentals (també anomenades profilaxis) eliminen la placa bacteriana i el “sarro” que s’acumula a la superfície de les dents. També acaben amb les taques superficials. Per realitzar-les, els dentistes utilitzem aparells sònics i ultrasònics que, a través d’ ones vibratòries, trenquen el càlcul de l’ exterior de la dent sense que afecti a l’esmalt. La pròpia Real Acadèmia Espanyola (RAE) defineix profilaxis com “preservació de la malaltia”, el que ja ens dóna una pista de la seva funció com a eina de prevenció davant la periodontitis.
Eina de prevenció, no de cura
Però… què passa si ja tenim periodontitis? Serveixen les higienes dentals per tractar-la? Rotundament no. La gingivitis és la forma més lleu de les malalties periodontals, una inflamació que afecta només a la geniva i que si que podem curar millorant la nostra higiene bucodental i fent-nos higienes professionals. Tot i així, la periodontitis o “piorrea” exigeix un tractament més profund que s’acostuma a dividir en tres fases: higiènica o desinflamatòria, correctiva o quirúrgica i, per últim, la fase de manteniment periodontal.
És en la primera d’aquestes fases on s’empren els raspats i allisats radiculars, que moltes vegades es confonen amb higienes dentals. A diferència d’aquestes últimes, els raspats i allisats realitzen una higiene més profunda. El seu objectiu és eliminar les bosses periodontals, és a dir, aquelles acumulacions de bactèries que es formen sota les genives, separant-les de l’arrel de la dent i destruint l’os que l’envolta. Els raspats i allisats solen fer-se per quadrants, en quatre sessions, mentre que les higienes es fan habitualment en una única sessió.
Els raspats i allisats només estan indicats quan després d’un sondatge periodontal detectem inflamació i sagnat o supuració de les genives.
I els curetatges què són?
Els raspats i allisats radiculars són, sovint, mal anomenats curetatges. Potser perquè en els dos procediments s’utilitzen uns instruments anomenats “curetes”. Però els curetatges són una tècnica quirúrgica que s’empra en la segona fase del tractament periodontal i que només és necessària en casos avançats de periodontitis.
En definitiva, les higienes dentals prevenen i poden curar la gingivitis, però no curen la periodontitis o “piorrea”.
Per no tornar a confondre les higienes dentals amb els raspats o allisats radiculars podem seguir el refrany popular: Més val una o dues higienes dentals a l’any (prevenir) que els raspats o allisats radiculars (curar).
