Com afecta l’aigua de la piscina a la nostra boca
La descompensació amb el pH de la saliva provoca l’aparició de càlcul o “sarro”, que provoca taques a les dents o erosió de l’esmalt
A aquestes alçades de l’estiu, la temporada de piscina està en la seva màxima esplendor. Passar les hores en remull és un dels recursos més utilitzats per combatre les altes temperatures pròpies d’aquesta esta estació de l’any. Però a més a més d’arrugar-nos els dits de peus i mans, envermellir-nos els ulls o ressecar-nos el cabell, l’aigua de les piscines afecta a la nostra boca.
El clor ajuda a evitar l’aparició de bactèries i microorganismes a l’aigua de les piscines. També a mantenir el seu pH. I és aquí on sorgeix el problema, ja que aquest pH es situa entre 7,2 i 7,6; mentre que el pH de la nostra saliva està normalment entre 6,5 i 7. Això provoca que les proteïnes de la saliva es descomponguin amb rapidesa i formin dipòsits a les dents. A la vegada, les bactèries presents a la nostra boca s’adhereixen fàcilment a aquests dipòsits i provoquen l’aparició de càlcul “sarro” que fan aparèixer taques groguenques o marrons a les dents, principalment a les parts frontals.
Es coneix com “sarro del nedador”, un nom que dóna calma a aquelles persones que no practiquen la natació de manera habitual ja que, llevat que passis més de sis hores setmanals a la piscina, n’hi haurà prou amb que et raspallis les dents amb un dentífric fluorat després del bany. Però si la natació és el teu esport de referència, t’ interessarà saber que aquest càlcul “sarro”, a més a més de ser antiestètic, pot provocar càries, malalties de les genives o halitosis.
També l’ exposició prolongada als productes químics de l’aigua de la piscina té efectes corrosius sobre l’esmalt dental, especialment quan els nivells de clor i pH no estan equilibrats i els nivells d’aquest últim baixen per sota de 6. Aquesta acidesa és la causant de l’erosió de les dents.
Per evitar aquests problemes potencials, cal raspallar-se amb una pasta de dents fluorada després de cada entrenament, els nadadors haurien de visitar cada sis mesos al seu dentista per fer-se una fluorització, que consisteix en una higiene dental i una posterior administració de fluor. Així s’aconsegueix mitigar l’erosió. Una altra mesura que poden usar els nadadors professionals és l’ús d’un protector bucal pels entrenaments i les competicions.
L’aigua salada, l’ alternativa
Corre la nostra boca els mateixos riscs al mar o en una piscina de aigua salada? Les dues opcions són molt més recomanables. Encara que els dentistes acostumem a recomanar l’aigua salada per la cicatrització de ferides, s’ha de tenir en compte que l’aigua del mar pot estar contaminada amb deixalles, si bé no té conseqüències perjudicials sobre la salut bucodental.
