Càries del biberó: què és i com prevenir-la al teu nadó
És una malaltia infecciosa que ataca a les dents de llet de manera molt agressiva
Es propaga amb gran rapidesa. Per això els dentistes l’anomenem “càries rampant”, encara que és més coneguda com “càries del biberó”. És una malaltia infecciosa que ataca de manera agressiva i ràpida a les dents de llet dels nens de curta edat. En aquest article t’explicarem com identificar-la, què la provoca i, el més important, com prevenir-la.
Encara hi ha qui subestima la importància de les dents de llet i pensen que no és tan greu que la càries del biberó els ataqui ja que acabaran caient per donar pas a les definitives... Pensar això és un error. El nen no perd les incisives de llet fins als 5 o 6 anys, i els molars fins als 10 o 12 anys, pel que necessita tenir-les sanes per menjar o parlar correctament. A més, les infeccions que pateixen aquestes dents de llet es transmeten a la dentició permanent, i inclús les primeres guien a les segones perquè erupcionin correctament. Per tant, és fonamental prevenir la càries del biberó a les dents de llet per la bona salut bucodental present i futura del nen.
Com detectar-la
El símptoma més evident de la càries del biberó és l’aparició de taques blanques a les dents, especialment a les superiors davanteres. Aquestes taques acaben enfosquint-se fins a tornar-se groguenques o negrenques.
La causa més comú d’aquest tipus de càries és l’ exposició prolongada i freqüent de les dents del nen a begudes que contenen sucre. De fet, la “càries del biberó” rep aquest nom perquè apareix, sobretot, en nens que acostumen a dormir amb el xumet impregnat de substàncies ensucrades (mel, melmelada, llet condensada, etc.) o prenent biberó amb llet o suc. Quan això succeeix, els sucres s’acumulen amb facilitat a les dents, formant una placa bacteriana que troba durant la nit un ambient propici per atacar: menor flux de saliva i, per tant, un esmalt més desprotegit, i moltes hores per actuar i créixer ràpidament.
Tot i això, existeixen altres factors que fomenten l’aparició de la càries rampant:
- Una deficient higiene oral. Al nadó se li han de netejar les genives des del seu naixement, com a mínim una vegada al dia, amb una gasa humida, i preferiblement després de cada ingesta. Amb l’aparició de la primera dent de llet (aproximadament cap als 6 mesos), hem d’iniciar la higiene amb un raspall de dents ultrasuau i sense pasta dental, al matí i a la nit.
- Consum freqüent de carbohidrats, especialment entre els àpats.
- Colonització precoç de la càries. En general, les bactèries de la càries les transmeten els propis pares a través de la saliva: quan es posen la cullera del nadó a la boca, quan xuclen el seu xumet per netejar-lo… Com més es retardi aquest contagi, millor.
Què fer per prevenir-la
Afortunadament, la bona notícia és que la càries del biberó es pot prevenir controlant els factors de risc que hem mencionat. És clau que, com a pares, ens conscienciem i sempre netegem la boca del nostre nadó després de cada ingesta, i tenir molta precaució en no adormir-lo amb el xumet o tetina del biberó impregnada en substàncies amb alt potencial cariogènic. Per suposat, és molt recomanable que la primera visita del nadó al dentista es faci entre els 6 i 12 primers mesos de vida per identificar i controlar a temps possibles problemes.
