Agenèsia: quan m’haig de preocupar si al meu fill no li surten les dents?
Per norma general, les primeres dents apareixen entre els sis i vuit mesos
Dia rere dia són molts els pares que venen a la consulta preocupats perquè als seus fills encara no els hi han sortit les dents, és a dir, que es podria estar produint una agenèsia (absència de les peces dentals). Encara que generalment no acostuma a ser res greu, convé investigar les raons d’aquest retard. Per tant, a partir de quin moment m’haig de preocupar si al meu fill no li surten les dents?
Tradicionalment s’ha dit que aquest tipus d’alteracions en el desenvolupament són degudes a la falta de calci o fluor. Però hi ha molts altres factors que intervenen en la dentició. Aquests podrien ser els precedents familiars, el mes de gestació en el que es va produir el part (els nens prematurs solen tenir un desenvolupament dental més lent), factors nutricionals, fisiològics o inclús ambientals.
De manera general i aproximada, s’estableix que les primeres dents surten cap als sis o vuit mesos. Una vegada es produeix aquesta primera etapa, les següents apareixeran amb una diferència d’uns quatre mesos aproximadament. Al voltant dels 30-36 mesos, els infants solen tenir totes les dents de llet presents a la boca.
Si el nadó ha complert els 18 mesos i no ha donat senyals que indiquin la imminent sortida d’alguna dent, com inflamació i sensibilitat a la geniva, hauríem de consultar amb un especialista, ja que podria tractar-se d’un símptoma d’altres malalties com hipotiroïdisme, hipovitaminosi D o agenèsia.
Agenèsia
En aquests casos, els nens no arriben a formar algunes de les peces o es produeix l’absència total d’aquestes. Aquesta patologia (3-10% de la població), que pot afectar a les dents de llet o a les dents permanents una vegada cauen les primàries, s’anomena agenèsia.
Generalment, l’agenèsia no té implicacions en la salut més enllà de possibles malposicions de les dents (les dents que creixen es distribueixen per l’espai de manera aleatòria, ocupant més part de la geniva, col·locant-se de manera horitzontal, etc.), amb les conseqüents dificultats per la parla o l’alimentació. Tal i com succeeix amb el retard en la sortida de les dents del nadó, són varis els factors que poden derivar en agenèsia (genètics i ambientals, principalment), pel que cada cas requereix un estudi personalitzat.
Segons el número de peces dentals que falten podem parlar de:
- Hipodòncia. En aquests casos falten entre una i sis dents, sense comptar els queixals del seny.
- Oligodòncia. Falten més de sis dents en una mateixa arcada, sense incloure els queixals del seny. Sol provocar problemes en el creixement de la resta de peces dentals.
- Anodòncia. Absència total de dents.
El meu fill pateix agenèsia. Té solució?
Sense tenir en compte la raó que en cada cas provoqui l’agenèsia, el problema funcional i, en alguns casos estètic, té solució.
Després d’un anàlisi detallat per part d’ortodoncistes i odontòlegs es podrà optar per diferents tipus de tractament. Generalment es recorre a processos en els que s’intenta corregir l’espai i la posició de les peces existents, completant els espais deserts amb implants o tancant-los mitjançant ortodòncia, ignorant la peça dental absent. En cas de faltar vàries peces en una mateixa arcada, es podria recórrer a ponts sobre dents o implants fixes.
